Amb unes necessitats programàtiques que permeten estances àmplies i certa llibertat en la configuració de la planta, es proposa una analogia amb els diferents estats de l’aigua: el perímetre s’associa a la seva geometria molecular en estar sòlid, hexagonal, rígid i regular, mentre que les noves línies interiors flueixen per tal d’adaptar-se a les necessitats i generar espais tranquils, com si es tractés de l’estat líquid.

Les divisòries interiors es materialitzen amb acabats d’especejament vertical i color fosc, reforçant les geometries corbes i contrastant amb la lluminositat del perímetre. Les instal·lacions s’organitzen a través d’un esquema radial i es condueixen a través del fals sostre, minimitzant l’ocupació d’aquest per tal de mantenir la màxima alçada lliure i deixar vist l’entramat triangular del forjat als cossos sortints.