A través de la pintura i el mobiliari urbà es generen bosses d’ús que recullen l’espai en àrees més petites, les quals la seva funció queda materialitzada pel color de la pintura utilitzada (zones d’espera associades als accessos de les escoles, jocs al xamfrà com a vincle entre les dues i espais d’estada al llarg del carrer Fluvià).

Respecte a la formalització de la proposta, s’opta per un llenguatge orgànic que respon a la reproducció de les línies de la natura per definir amb llibertat funcions de l’espai i per diferenciar-se de les línies rectes de la circulació rodada, intentant que aquestes geometries no es limitin al pla horitzontal. La flexibilitat en les formes permet conduir vehicles i indicar visualment amb el mateix llenguatge la posició dels passos de vianants i guals, facilitant l’accessibilitat de tots els usuaris.