S’interpreta l’Eixample com a sistema i es dona resposta a través d’un sistema, amb peces que gradualment redueixen l’escala: dialoguen amb el perímetre de la cruïlla però també admeten la introducció de l’escala humana en els elements de mida inferior.

La geometria dels nous recorreguts dona resposta a les circulacions preferents i als usos de les plantes baixes, alhora que té la capacitat de generar zones d’estada i convivència entre el verd. Aquestes connexions es conceben com a ponts sobre un mar de verd, plantejant un sistema constructiu basat en la prefabricació que permetrà l’optimització de materials i un major control del cicle de vida respecte a sistemes tradicionals, així com la reducció dels temps d’execució.